Darrera etapa: eliminació de substàncies de rebuig (Aparell Excretor)

A l'aparell excretor s'acaba el recorregut de l'aliment pel cos, ja que un cop el cos ha aprofitat els nutrients necessaris, la resta de substàncies surten del cos en forma d'orina o de suor.

Aquestes substàncies arriben a l'aparell excretor mitjançant l'aparell circulatori, on veiem la relació d'aquests aparells.



Els ronyons estan formats per milers de nefrons. L'orina es forma bàsicament a través de tres processos que es desenvolupen en aquests nefrons . Els tres processos bàsics de formació d'orina són :
1. Filtració
És un procés que permet el pas de líquid des del glomèrul cap a la càpsula de Bowman per la diferència de pressió sanguínia que hi ha entre les dues zones .

2. Reabsorció
Molts dels components del plasma que són filtrats en el glomèrul , tornen de nou a la sang . És el procés mitjançant el qual les substàncies passen des de l'interior del túbul renal cap als capil·lars peritubulars , és a dir , cap a la sang . Aquest procés , permet la recuperació d'aigua , sals , sucres i aminoàcids que van ser filtrats en el glomèrul .

3. Secreció
Una vegada formada l'orina en els glomèruls , discorre pels túbuls fins arribar a la pelvis renal , des d'on passa al urèter i arriba a la bufeta , lloc on s'emmagatzema . Quan el volum supera els 250-500 cm ³, sentim la necessitat d'orinar, a causa de les contraccions i relaxacions de l'esfínter , que desperta el reflex de la micció . La necessitat d'orinar es pot reprimir voluntàriament durant un temps . La freqüència de les miccions varia d'un individu a un altre a causa que hi intervenen factors personals com són l'hàbit, l'estat psíquic d'alegria o tensió , i el consum en major o menor mesura d'alcohol . La quantitat d'orina emesa en 24 hores en l'home és d'aproximadament 1500 cm ³ . En cas de retenció es pot acumular fins a 3 litres i amb cistitis apareixen guanyar d'orinar fins amb 50ml .

Tercera Etapa: ''El Viatge d'una poma (Sistema circulatori)

Al mossegar un tall de poma masteguem i empassem, des de la boca, el tros de poma es digereix juntament amb la saliva a l’estomac a través de l’esòfag. A l’estomac es secreten els sucs gàstrics que digereixen el tros de poma i facilitaran la seva absorció a nivell intestinal.
 
Els intestins estan irrigats per basos sanguinis, quan els trossets de poma passen per els intestins son reabsorbits pels basos esmentats.
 
 El nutrient principal que conté la poma, es la glucosa (sucre) que aquesta entra a la circulació sanguínia gràcies al procés d’absorció intestinal. En aquest cas, he explicat l’exemple de la glucosa, però també ingerim altres aliments com per exemple proteïnes i grasses, aquestes dues també seguirien el mateix procés que he explicat de la glucosa. Un cop els nutrients estan dins la circulació sanguínia es produeix una regulació dels nivells òptims d’aquests. Si aquest mecanisme el trobés malmès, podria implicar alteracions sanguínies, com per exemple, seria el cas d’una hiperglucèmia que pot conduir a una diabetis. Si la sang no conté els nivells necessaris dels diferents elements que la componen, això pot desencadenar diverses malalties orgàniques, ja que com ja sabem la sang arriba a tots els òrgans, i si la sang que arriba està alterada directament es pot afectar l’òrgan. No només parlem de malalties orgàniques, sinó també de malalties de la pròpia sang.

ENFERMETATS DEL SISTEMA CIRCULATORI

Qualsevol afectació a nivell circulatori pot implicar diverses malalties, una de les més importants a nivell mundial és la hipertensió, que pot derivar en seriosos problemes cardíacs i inclòs la mort.
La circulació sanguínia és lo primer que s’origina en el desenvolupament embrionari, qualsevol alteració en aquest nivell pot implicar seriosos problemes en l’edat adulta. Tenint en compte l importància del sistema circulatori, és imprescindible cuidar-lo, dues de les millors maneres de fer-ho és portar una dieta saludable i practicar esport.

Diverses situacions, com la diabetis, obesitat, obesitat, tabac, alcohol son factors adversos a un bon funcionament del nostre sistema circulatori.
RECORD ANATÓMIC:

La circulació sanguínia està formada per basos i òrgans. En quan els òrgans tenim el cor i els pulmons, principalment. El cor es com una bomba que rep la sang desoxigenada dels òrgans a través de la vena cava inferior i expulsa la sang oxigenada procedent dels pulmons als òrgans a través de l’artèria aorta. Els pulmons permeten l’intercanvi d’oxigen i diòxid de carboni, procés que es produeix gràcies a la respiració. Els basos que formen el sistema circulatori són: venes, artèries, arterioles, capil•lars, ...

És el conjunt del sistema cardiovascular, l'encarregat de la distribució de la sang, i el sistema limfàtic, l'encarregat de fer circular la limfa per l'interior de l'organisme.

S'encarrega de transportar els nutrients i l'oxigen a totes les cèl·lules del cos i rebre substàncies nocives d'origen metabòlic i transportar-les als òrgans d'excreció.

Recorregut de la sang al nostre organisme:

La sang surt del cor oxigenada i es dirigeix als diferents òrgans, un cop la sang queda desoxigenada es dirigeix als pulmons, on a través del canvi en els alvèols pulmonars amb l’oxigen, la sang ja està preparada per tornar al cor i dirigir-se de nou als òrgans.

Segona Part: l’Aparell Respiratori

L’aparell respiratori és l’aparell que s’encarrega d’obtenir l’oxigen (el que hi ha a l’atmosfera) i introduir-lo dins el nostre cos, per tal de dur a terme la respiració cel·lular al nostre cos. La respiració consisteix en dos fases: La inspiració i la expiració. Es du a terme la inspiració i la expiració gràcies al diafragma, un múscul que hi ha sota els pulmons que s’encarrega de inflar(baixant) inspiració i buidant els pulmons(pujant) expiració. Mentre s’efectua el procés, tant de entrada (de l’oxigen) com de sortida ( del diòxid de carboni), els gasos passen per: Les foses nassals, que son les principals vies on entre l’aire per que l’aire es purifica i s’escalfa, i per això és tan bo respirar pel nas i no per la boca. La faringe, una cavitat situada darrere de la boca on hi circula tant l’aire com el menjar o beguda. La laringe és un conducte format per cartílag, on i ha les cordes vocals. La tràquea té una allargada entre uns 10 i 15 cm i reten les partícules estranyes i les expulsa. Els bronquis, la divisió de la tràquea en dos, un per a cada pulmó, que es divideixen en bronquíols que tenen menys d’un mil•límetre de diàmetre i hi ha els alvèols pulmonars que són petites bosses que hi ha al final de cada bronquíol on hi ha els capil·lars dels alvèols que porten l’oxigen al cor que el reparteix a les cèl•lules on als mitocondris es passa d’oxigen a diòxid de Carboni que fa el procés invers, arribant als pulmons on és expirat.

Primera etapa: L'aliment entra al cos (Aparell digestiu)

Anatomia de l'Aparell Digestiu

L'aliment entra al cos, primerament passant per la boca, on el menjar és tallat per les dents i mastegat pels queixals. La saliva és un àcid molt senzill que s'encarrega juntament amb les dents, queixals i la llengua de fer una primera digestió.

Seguidament passa per la faringe, on l'aliment és transportat cap a l'esòfag que allà, es produeix una acció mecànica mitjançant dilatacions i contraccions de les parets de l'esòfag qua l'ajuden a avaçar l'aliment fins l'estòmac.

A l'estómac, l'aliment es barreja amb els sucs gàstrics i es converteix en una massa líquida. L'estómac remou l'aliment durant prop d'una horai que seguidament passa a l'intestí prim. 

A l'intestí prim, l'aliment es barreja amb la bilis, el suc pancreàtic i els sucs intestinals.

Entrada en contacte amb l'aparell cirulatori:

Les molècules resultants de la digestió dels aliments atravessen les parets de l'intestí prim (ili) passant per la sant i la linfa. La linfa, transporta fundamentalment els productes de la digestió de les grasses, el resultat és transportat per la sang.
Per a que el porcés sigui aficaç, les parets de l'intestí contenen vellositats intestinals que augmenten la superficie d'absurbció.

A l'intestí gros, els aliments no assimilats són conduïts cap a l'anus, on s'expulsen a l'exterior. A l'intestí gros s'absorbeix l'aigua dels aliment i aprofita per aconseguir (gràcies a la flora bacteriana) substàncies nutritives que el nostre cos no ha sigut capaços de disoldre.

Relació entre els aparells de la funció de nutrició

La nostra intenció és explicar la relació dels aparells digestiu, respiratori, circulatori i excretor, a la funció de nutrició, prenent com a exemple el recorregut que faria pel nostre cos un àpat normal i corrent.

Aparell respiratori

Aparell circulatori

Aparell excretor